L'occitan était la langue utilisée dans le sud de la France, la langue d'OC des poêtes et de troubadours
à lire comme c'est écrit
Poésie occitane
SILENCI
M’as ensenhat la virtut del silenci
Et ai saubut so que me volias dire
Dins la muda abrassada de la nuech.
Plàn l’ai auvit, ton cor plen d’eloquencia,
Quand paraulava a l’arràz del miu ;
E m’as après las dossors indiciblas
Qu’avià trobadas dins sa prïondor …
L’ai escotat, lo dense e pur silenci
Que rajava e riulava de ton côrs
Nud, l’ai trapat com un auzel sauvatge
Entre tos ses, e l’ai auvit chantar
Entre mos dits, tremolant de puresa
E de chalor, l’ensenhament de tu,
Lo segret de ta char e de ta vita ;
Et ai comprès perqué a mietjanuech
M’as ensenhat la vertut del silenci
Per un silenci mai prïond enquera
à lire comme c'est écrit
Poésie occitane
SILENCI
M’as ensenhat la virtut del silenci
Et ai saubut so que me volias dire
Dins la muda abrassada de la nuech.
Plàn l’ai auvit, ton cor plen d’eloquencia,
Quand paraulava a l’arràz del miu ;
E m’as après las dossors indiciblas
Qu’avià trobadas dins sa prïondor …
L’ai escotat, lo dense e pur silenci
Que rajava e riulava de ton côrs
Nud, l’ai trapat com un auzel sauvatge
Entre tos ses, e l’ai auvit chantar
Entre mos dits, tremolant de puresa
E de chalor, l’ensenhament de tu,
Lo segret de ta char e de ta vita ;
Et ai comprès perqué a mietjanuech
M’as ensenhat la vertut del silenci
Per un silenci mai prïond enquera
Commentaire